Pizza!

A casa hi va haver un abans i un després de començar a fer pizza casolana. Bé, potser ara he exagerat una mica, però és que no té res a veure amb les pizzes precuinades del súper, encara que vagin molt bé per improvisar quan tens poc temps i la nevera deserta. Evidentment, sense un forn de llenya no quedarà mai com una pizza de pizzeria, però nosaltres trobem que amb aquesta recepta queda prou bona (ha passat la prova de foc de l’italià de la casa) i és molt fàcil de fer.

Només heu de tenir una mica de previsió i començar a fer la massa unes tres hores abans de menjar-la. Amb la màquina de fer pa, el temps es redueix a la meitat (a la nostra el programa d’amassat i llevat dura una hora i mitja).

La foto és molt dolenta, però la pizza era molt bona!

Ingredients

Per a la massa

• 250 gr de farina
• 125 ml d’aigua tèbia
• 1 culleradeta rasa de sal
• 2,5 gr de llevat fresc premsat
• 2 cullerades d’oli d’oliva

Per al “farcit”

• 3-4 cullerades de tomàquet natural triturat o tamisat
• 1 mozzarella fresca
• un rajolí d’oli d’oliva
• orenga
• ingredients al gust

Preparació

Primer mesurem l’aigua i dels 125 ml en separem un gotet. Al gotet hi dissolem la sal i a la resta hi dissolem el llevat. Fem un volcà de farina sobre el marbre i hi anem afegint l’aigua amb el llevat dissolt, primer, i l’aigua amb la sal dissolta, després. Ho amassem una miqueta. Tot seguit hi afegim l’oli. Hem d’anar treballant la massa i, si veiem que queda massa humida i enganxosa hi afegim una mica de farina. Trigarem una estoneta a tenir una massa tova, llisa, uniforme i que no s’enganxi gens a les mans. Quan ja tinguem la massa llesta, fem una bola, la posem dins un bol cobert amb un drap i la deixem reposar unes 3 hores.

Passat el temps de fermentació del llevat, veurem que la massa ha pujat. Llavors, empolvorem el marbre amb un mica de farina i ja la podem estirar amb un corró (o donant-li voltes en l’aire, això ja dependrà de les habilitats pizzeres de cadascú !) fins a donar-li la forma que vulguem. A nosaltres ens agrada la massa ben fineta, però això ja va al gust del consumidor. Un cop ja la tinguem a la safata del forn o al motllo de pizza, hi escampem una capa fineta de tomàquet per sobre, repartim una mica de sal a sobre del tomàquet, i hi posem la mozzarella talladeta a trossets més tot els ingredients que vulguem. Ho rematem amb un polsim d’orenga i un rajolí d’oli d’oliva ben bo, i cap al forn! L’hem de coure a temperatura màxima (220-250 graus) i en uns 15 minutets o menys ja estarà llesta. El temps de cocció dependrà una mica de l’espessor de la massa.

Un consell: podeu fer el doble de massa i congelar-ne la meitat per a un altre dia. Un cop descongelada, aquesta massa funciona igual de bé.

Tonyina en semiescabetx

Em fa molta il·lusió penjar avui una recepta original del meu pare, el xef Cesc :). Li agrada molt fer experiments a la cuina i, de vegades, li surten coses tan bones com aquesta tonyina, que molt amablement m’ha explicat per poder-la compartir amb tothom. Dono fe que queda molt bona i molt gustosa. Som-hi, doncs!

Ingredients (per a 2 persones)

• 4 talls de tonyina fresca
• 4 alls (sense pelar)
• 3 fulles de llorer
• 1 branqueta de farigola
  
• 8 cullerades de tomàquet triturat
• 1 polsim d’all i julivert
• 2 cullerades de vinagre de vi
• oli
  
• farina
  
• sal
• sucre

Preparació

En una paella amb oli generós posem a fregir els alls, sense pelar, després de haver-los esberlat donant-los un cop.

Un cop ben dauradets (amb compte que no es cremin) hi tirem les fulles de llorer i les hi deixem només uns segons perquè no es cremin. Retirem els alls i el llorer i ho reservem en un plat.

Salem i enfarinem els talls de tonyina i els fregim lleugerament en el mateix oli. Un cop cuits, els traiem i els reservem.

En la mateixa paella, i amb el foc suau, hi tirem el tomàquet amb un polsim de sucre (per matar l’acidesa del tomàquet), all i julivert, la branqueta de farigola i els alls fregits i les fulles de llorer que teníem reservats. Esperem que es cogui tot plegat una mica i ja hi podem afegir els talls de tonyina i el vinagre. Donem una volta als talls de tonyina perquè s’amarin de la salsa i… a servir.
Es pot presentar en una safata amb una branqueta de farigola al mig.

El xef recomana acompanyar el plat amb un vi rosat d’agulla.

Rosquilles de la Laura

Quan vaig estrenar el bloc, la Laura de seguida em va oferir la seva recepta de rosquilles. Jo encara no l’he feta mai, però qui hagi tingut la sort de tastar-les estarà d’acord amb mi que són mooolt bones i molt vicioses, quan comences a menjar-ne no pots parar. Gràcies, Laura!

Us copio la recepta tal com l’explica ella. : )

Ingredients

• 1 ou (separem el rovell de la clara)
  
• 1 xupito d’oli d’oliva
• 1 xupito de sucre
• 1 xupito de llet
• 1/2 xupito d’anís (si us agrada molt l’anís en podeu posar més)
• 1/2 sobre de llevat
• farina (a ull)
  

Preparació

Es posen tot els ingredients en un bol gran (menys el llevat, la farina i la clara) i es barregen bé. Tot seguit s’hi afegeix la clara a punt de neu i, un cop barrejat, s’hi incorpora tanta farina com calgui per espessir la massa i el mig sobre de llevat.
Quan la pasta ja sigui prou consistent, es treu del bol i es treballa al marbre fins que ja no s’enganxa a les mans. Es fan boletes i un foradet al mig (amb el dit petit :-P), es fregeixen en oli d’oliva i s’ensucren. Jo aquí faig una cadena de muntatge: primer faig les boletes foradades, les vaig fregint i, al costat de la paella, tinc un bol amb sucre i paper per escórrer. Quan ja s’han escorregut una mica de l’oli, les poso al bol per ensucrar-les i llavors al pot.
La llauna no s’ha de tapar de seguida perquè si no les rosquilles s’estoven.

Risotto ai funghi porcini e zafferano (Risotto de ceps i safrà)

Avui, una recepta de la mamma del Davide, la Marcella. Ella és la culpable que m’hagi tornat una fan absoluta del risotto en qualsevol de les seves variants.
Fins fa poc el Davide era el “risottaire” oficial de la casa perquè jo no m’atrevia a fer-ne i a ell li queda tan bé… Però finalment em vaig decidir a provar-ho un dia, i, mira tu, tampoc és tan difícil! Només cal estar pendent de l’arròs, que també té dret que li facin una mica de cas, pobric.

Com que aquest matí m’he adonat que encara tenim uns quants funghi porcini secs de l’última visita a Itàlia, no m’he pogut resistir de fer aquest risotto que està espectacular de bo.

Ingredients (per a 4 persones)

• 350 g d’arròs
• 1 ceba
• 1 pastanaga
• 2 fulles de llorer
• oli d’oliva
• 1 l de brou de verdures o de carn
• un grapat de ceps secs
• una mica de safrà mòlt
• parmesà ratllat

Preparació

Primer posem els bolets secs en un bol amb aigua calenta i una mica de llet perquè es rehidratin mentre preparem l’arròs. Després, piquem la ceba i la pastanaga ben petites i les sofregim amb oli a foc baixet. Hi afegim també les fulles de llorer perquè vagi agafant gustet. Mentre es fa el sofregit comencem a escalfar el brou en un cassó.

Quan la ceba ja està dauradeta tirem l’arròs a la cassola i ho remenem un parell de minuts perquè agafi el gust del sofregit.Tot seguit hi posem una mica de brou (que ja hauria d’estar bullint) fins a cobrir l’arròs, no pas més.Hi tirem també una mica de l’aigua dels bolets, que ha agafat un color marronet.

A partir d’aquí calculem que calen uns 20-25 minuts per coure l’arròs, durant aquest temps anirem remenant l’arròs tota l’estona i afegint brou bullint i aigua dels bolets fins a cobrir l’arròs cada cop que veiem que ha absorbit gairebé tot el líquid. Ja veureu que això passa aproximadament cada cinc minuts, però no us guieu pel rellotge, mireu sempre l’arròs!

Quan fa aproximadament 15 minuts que l’arròs és al foc, hi afegim el safrà i els bolets i remenem. Quan falten uns 5 minuts per acabar la cocció ja no cal que hi afegim més brou, deixem que l’arròs s’acabi de coure i que el brou que queda es consumeixi.

Quan veiem que l’arròs ja és cuit i que ha quedat prou cremós (o sigui, que ja no té líquid), apaguem el foc i servim el risotto amb una mica de parmesà ratllat per sobre.

Buon appetito!

Crema catalana

Demà és sant Josep, per tant toca crema, estava cantat! Com que aquest migdia he tingut una estoneta lliure, ja la tinc feta. “Apanyada” que és una.

A mi sempre m’havia fet molta por fer crema, perquè em semblava molt difícil; fins que vaig provar de fer-la amb la recepta que la Mireia Carbó recull al llibre La cuina que no amoïna. Els llibres de la Mireia són fantàstics, estan plens de receptes bones, “resultones” i, sobretot, molt fàcils i molt ben explicades. Amb aquesta recepta, doncs, ja no hi ha excusa: tothom a fer crema! Queda boníssima i surt sempre perfecta.

Ingredients (per a 4-6 persones)

• 1 l de llet
• 200 g de sucre
• 8 rovells d’ou
• 40 g de farina de blat de moro (Maizena)
• 1 branca de canyella
• la pell d’1 llimona

Preparació

En un bol barregem els rovells d’ou amb la Maizena i un rajolí de llet. Escalfem la resta de la llet en un cassó, juntament amb el sucre, la canyella i la pell de llimona. Quan trenqui el bull, apaguem el foc i la deixem refredar uns minuts.
Un cop la llet s’hagi refredat una mica, l’aboquem a sobre dels rovells, sense parar de remenar (si no ens quedaria una truita!!). Colem la barreja dins el cassó i coem la crema a foc mitjà sense parar de remenar fins que bulli. Llavors ja podem treure-la del foc i repartir-la en les terrines.
Abans de servir-la, podem cremar la crema amb sucre o decorar-la amb canyella mòlta. Jo encara no m’he decidit, però mira que amb unes maduixetes també estaria molt bona…

Cuscús amb verdures i pollastre

Després de fer una recerca intensiva de receptes per Internet, per fi un intent reeixit de fer un cuscús una mica digne sense haver de complicar-se la vida. Hi juga un paper clau el descobriment del ras el hanout, una barreja d’espècies marroquina fantàstica (el Carrefour de vegades et dóna sorpreses). Mai no m’havia quedat tan bo!

Ingredients (per a 2 persones)

• mitja ceba
• 1 pastanaga
• 1 nap
  
• 1/2 carbassó
• 1/2 albergínia
• 1 tomàquet
• 2 cuixes de pollastre
• 2 culleradetes de ras el hanout
  
• aigua
• sal
• panses

Preparació

Primer de tot posem oli a la l’olla i hi sofregim una mica la ceba picada. Quan ja està una mica transparent, hi afegim el pollastre amb una miquetona de sal i dues cullerades de ras el hanout. Passats uns 15 minuts tirem a l’olla aigua fins que ho cobreixi tot bé i hi afegim la pastanaga i el nap. Ho deixem bullir mitja horeta.

Mentre l’olla bull fem el cuscús. L’ideal seria fer-lo al vapor de l’olla, però com que no tinc la cistelleta per coure al vapor, ho faig una mica com puc. Jo sempre el poso en un tàper amb una mica de sal i una punteta de mantega i hi tiro aigua calenta barrejada amb una mica de caldo de l’olla fins que veig que està tot més o menys empapat. Ho remeno i tapo el tàper perquè es vagi fent. De tant en tant obro i remeno i, si falta aigua, en tiro una mica.
L’últim cop que vaig fer aquest cuscús vaig posar les panses dins el tàper també, perquè s’estovessin una mica.

Passats els 30 minuts afegim a l’olla el carbassó, l’albergínia i el tomàquet (pelat millor), tot tallat a trossos grossos, i ho deixem bullir uns altres 30 minuts.

Una mica abans d’acabar la cocció podem treure la cuixa de pollastre i desossar-la perquè sigui més agradable de menjar. Un cop desossada, tornem a tirar la carn dins de l’olla i deixem que acabi de coure’s.

A l’hora de servir posem primer el cuscús al plat i a sobre les vedures i la carn, i tant de brou com vulguem.

Bon profit!

Tiramisú

He pensat que per estrenar el bloc començaria amb aquesta recepta boníssima de tiramisú, importada directament d’Itàlia gràcies a la nostra amiga Pierfranca.

Ingredients

• 1/2 ou per persona (si som 6 persones, 3 ous)
• una cullerada ben plena de sucre per cada ou
• 100-125 gr de mascarpone per cada ou
• savoiardi = galetes d’aquelles que segons la Bella Easo es diuen “bizcochos de huevo”
• cafè
• cacau amarg en pols

Preparació

Per anar bé, el tiramisú s’ha de fer el dia abans i deixar-lo a la nevera perquè quedi pres.

Comencem muntant les clares a punt de neu. A part, batem els rovells amb el sucre fins que queda una crema de color claret. Hi afegim el mascarpone i, a poc a poc, ho barregem tot bé (costa una mica, primer el podem remenar a part per amorosir-lo) i finalment, hi incorporem les clares a punt de neu. Ha de quedar una crema força consistent. Deixem la crema a la nevera mentre preparem el cafè.

En una safata hi posem el cafè amb sucre i hi suquem les galetes. Posem les galetes al fons d’uns recipients individuals o d’una safata fonda i fem una o dues capes alternant la crema i les galetes sucades (l’última capa serà de crema, clar). Al final hi tireu cacau en pols per sobre i, au, a la nevera!

Un consell: si voleu menjar el tiramisú al vespre és millor fer servir cafè descafeïnat, que ja hem tingut algun “sustu” amb això, i no miro ningú… ehem…

Quan en tingui una foto la penjaré, palabrita.